Any nou

Ja feia dies que no escrivia i això que tenia uns quants temes pendents.

Després de passar part de les vacances de Nadal al Carib volia escriure sobre les impresions del viatge i tot allò que em recordava a la saga d’una de les millors i més famoses aventures gràfiques mai realitzades: Monkey Island. Dies després un terratrèmol va derruïr Haití i se’m van anar les ganes d’escriure sobre el viatge. Nosaltres no vam estar a Haití, però sí a República Dominicana país amb el qual comparteixen l’illa l’Espanyola. A Santo Domingo hi ha un barri de ciutadans haitians que malviuen en la misèria. Després de vore les imatges de Port-au-Prince recordava com viuen moltes persones al Carib, tan prop del primer món, amb tot de tecnologia però tan castigats per les forces de la natura.

Com que he decidit no escriure sobre el viatge de lleure, faré cinc cèntims de l’últim vi fantàstic que he provat. No soc molt fan de la D.O. Toro però tenia ganes de provar aquest vi que porta el segell de Mariano Garcia (Mauro i antigament  a Vega Sicilia). És un vi impresionant, molt ple, dens insinuant, llarg, amb tocs de vellut. Tot fantàsticament maridat amb un solomillo al foie a casa dels meus tios! San Roman 2005

Retrobaments

Ja feia no sé quant de temps que no veia a Jose Rafael Pascual-Vilaplana, potser dos anys o més, però les sensacions quan estàs amb ell sempre són animoses. Vaig compartir els assaigs i el concert de la Màster Class de direcció de banda amb la banda d’Ador. En principi havia d’haver sigut Thomas Doss qui havia d’impartir el curs, però alguna cosa va passar amb els avions que no va aparèixer per allí. Em va fer goig retrobar-me amb les dinàmiques d’assaigs de Jose, recordar els acudits i les frases famoses. Encara que dur, el cap de setmana bandístic fa ser interessant.

Diumenge, Capella Ducal vam oferir un concert a Gandia. La cosa es presentava difícil. Fred, tensió, l’acústica no massa bona, l’asunt de l’any Borja pèl mig…crec que vam quedar bastant bé. He constatat definitivament que cantar Cornago és molt difícil i si l’acústica no acompanya encara més. Ànims que l’any que ve tenim molta feina.

Dos bones notícies, la Cristina Urchueguia ha aconseguit la càtedra de musicologia a Berna. Alguns es preguntareu qui es aquesta dona, doncs és la meua codirectora de tesi. I una de les persones que més admire en aquest món de la musicologia. Des d’ací l’enhorabona més gran. Un abraç.

L’altra notícia és la sorpresa que em vaig emportar dissabte per la nit quan vam obrir un Enrique Mendoza Shiraz 2003. Uff! Boníssim. Si en teniu, decanteu-lo però no massa, simplement per evitar -ne els dipòsits. Encara en tinc dos més esperant la famosa vertical que hem de fer algun dia. De moment ja he comprat un Shiraz 2007 per quan l’ocasió ho requerisca.

La Closerie

 

On goutera ce vin
avec les yeux de l’enfant
quand on retournait lés pierres
- à l’instant merveilleux -
débordées par la vie.

Sous chaque pierre
un noveau vin.

Jérome Prévost

Ànims i desànims

Aquests dies estic una mica plof, diumenge em vaig tornar a costipar, per segona vegada en menys d’un més. Això em fa estar decaigut i a més aquest temps boig que no deuria correspondre, no em deixen gaudir d’una de les meues estacions preferides, la tardor.

A banda de tot això he tingut una crisi amb el tema de la tesi, que crec que a poc a poc vaig superant i intuint el final, que no la llum, que no es veu. L’inici del curs no ha anat tan bé com esperava, vore’m si s’arregla. Tal vegada tot s’acumula i quan vols que les coses vagen rodades, costa o directament no van. Supose que vindran temps millors. No m’oblide de mon tio Miguel que està molt malaltet a l’hospital. Tot és contagia i al llegir el que escriu mon pare o la meua cosina reflexiones i veus que hi ha coses que no tenen tanta importància, que ja es faran si s’han de fer.

La meua primera tardor al pis nou no està siguent com esperava, millorarà espere…

Sort que tinc a Cris al meu costat a diari.

La cobdicia, Goirigolzarri i l’exemple valencià

Ja fa uns dies que és notícia José Ignacio Goirigolzarri, supose que tots haureu llegit a la premsa o escoltat alguna referència a la televisió o la ràdio. Aquest matí he vist l’entrevista que li feia Josep Cuní a Francesc Cabana als Matins de TV3 i poc després he vist el que em posava l’amic Gregori al mur del facebook. Tot plegat he pensat en la situació valenciana particular. Francesc Cabana acaba de publicar un llibre sobre la cultura de la cobdicia i ha citat dos frases que m’han impactat: “Aquesta cultura de la cobdicia fa que la gent pense que qui més diners guanya és més inteligent i millor persona” i també ha fet referència als beneficis de les grans empreses: “si una empresa guanya molts diners, que ho repartisca entre tots els seus empleats i no només en els alts càrrecs directius”. Sobre la segona qüestió m’afecta personalment molt, ja que fa uns mesos aquesta entitat financera, BBVA, m’ha llevat l’oficina que tenia prop de casa, suposadament per tal d’equilibrar la seua balança econònica a final d’any, mentre al senyor Goirigolzarri li continuen pagant una burrada de milions d’euros. Siga època de crisi o no, la quantitat resultat bastant desmesurada.

La primera frase de Cabana ve directament al fil del debat que teniem Gregori i jo arran de la columna de Manuel Vicent a El País. Qui farà caure l’estructura i els ninots que falten per cremar? Si la gent del poble veu en aquests dirigents “persones més inteligents i millors” perquè guanyen més diners i són tan inteligent i eixerits que si són investigats per la justícia no en surten damnificats, com hem de solucionar aquest problema.

Per als valencians, la crisi econòmica, financera i immobiliària ha vingut lligada també  amb una crisi institucional. Cobdicia.

¿Te imaginas que Obama no hubiera podido estudiar derecho…?

Aquesta meravellosa pregunta és la que fa la publicitat de la UAX (universidad Alfonso X el Sabio). Pels que no heu sentit l’anunci vos vaig cinc cèntims: Sona un telèfon i contesten “Librería Obama y asociados”. La veu en off continua dien: te imaginas que Obama no hubiera podido estudiar derecho.

Des del meu parer, aquest tipus de publicitat despectiva, de tan elitista que vol ser, fa més bé el ridicul. Per una banda no crec que la UAX tinga una facultat de dret (que no la té) amb molt de prestigi, ni tampoc està en el llocs alts dels rànkings d’universitats. La publicitat la fan ara, al setembre, provant de recollir els alumnes de setembre amb enganyifes de tot tipus, però els futurs estudiants universitaris no crec que siguen tan fàcils de convencer només pel fet que Obama va estudiar dret, que ho va fer a Harvard i abans ciències polítiques a Columbia, ni tampoc pel prestigi de la universitat.

Realment el més important d’aquest anunci és el ‘despreci’ que se li dona a una feina tan bella i intelectual com la de llibreter. Qui no té la seua llibreria de referència? Encara que hui en dia les botigues a internet guanyen molt de terreny, sempre la bona tria, el consell i l’amabilitat dels llibreteres i llibreteres fa que comprar un llibre a una llibreria siga un gest d’humanitat, de cultura, d’enriquiment.

A tot això, els publicitaris de la UAX com no en tenien prou amb Obama també tenen el respectiu anunci amb Gaudí, arquitectura clar!

Olor de tap de suro

Ja és ben molest que quan s’obri un vi aquest faja olor a tap de suro, però és realment fotut que et passe a casa plena de convidats, amb un vi del qual tenies grans espectatives. Anit al sopar després d’un cava Bertha de Bouzy espectacular, em disposava a servir un Castillo de Monjardín Chardonnay Reserva del 2002  i ves per on que li va eixir olor a tap. A l’obrir-lo ja vaig notar una mica d’humitat i després…el que havia de ser. Una llàstima, espere poder trobar encara una altra ampolla d’aquest vi per tal de beure’l a gust.

Aquest comentari ve a ran de la meua afició al vi, i que el passat dissabte dia 5 vam tindre l’oportunitat de seguir ampliant-la i educant-la. Comente aquest fet perquè l’amic Paco no pararà fins que veja escrita una mini crònica del tast que vam fer el dissabte. La idea era comparar vins varietals del nord i del sud. Un chardonnay de Chablis (un Premier Cru Mont de Milieu de W. Fevre 2005) i un chardonnay americà (Woodbrige de Mondavi 2006). Evidentment són dos blancs diferents i característics, per més que el Mondavi resulta bastant corrent. El chablis al principi va estar molt tancat, deu ser per això que a la gent li agrada tant els chardonnays a ‘l’americana’ d’aquells amb molta fusta i cremosos, però al cap d’una estona va ser imbatible. Acidesa, untositat, molt chardonnay i molt llarg i amb el menjar insuperable. L’altra ‘comparativa’ va ser entre dos Sauvignons Blancs. L’un del Loire, Vincent Pinard Cuvèe Flores 2005, i l’altre del Penedés, Gramona Sauvingon Blanc 2007. El primer simplement un dels millors sauvingnons que he provat mai, fruita, àcid, persistent, perfecte amb els formatges que hi havia i amb una relació qualitat preu increible. El Gramona ens va decebre. No esperava trobar tanta fusta, mal integrada. Tal vegada li deu falta temps d’integració. Va ser una llàstima, encara que com gran admirador de tot el que fan a la casa Gramona, espere tindre oportunitat de provar una altra botella. Vam tastar també, una resta que em quedava del Vallegarcía Viognier 2005 que em quedava de la nit anterior. Certament mantenía l’interés en nas però a la boca li faltava aquella gràcia, untuositat i grandesa de la nit anterior. Per després del dinar, vam gaudir d’un Casta Diva Cosecha Miel 2007 amb les postres. Que dir d’aquest fantàstic vi que no s’haja dit abans. Un dels meus preferits.

Com heu pogut comprovar el món del vi també m’agrada molt. Hauré de fer un apartat dedicat al vi i la gastronomia.

Represa del bloc

Ja fa un temps mantenia un bloc a http://blogs.ya.com/ferranet/ però per diverses raons vaig deixar d’actualitzar-lo. Alguns amics i amigues m’han demanat que seguira escrivint, que era una manera d’enterar-se d’activitats i novetats, però hui dia amb Facebook, Twitter i les xarxes socials, les activitats i les novetats no tenen massa sentit. Per això he représ el bloc, ara a wordpress, que pareix més senzill d’actualitzar.  He estat provant iWeb ara que tinc un nou flamant iMac, però no m’acaba de convencer.

En aquest bloc escriuré de les coses que m’agraden. Ja anireu compravant-ho. De moment vos deixe un enllaç que va recomanar l’amiga Estefanía al Facebook: