Bloc de Ferran Escrivà

La setmana passada he visitat per dos vegades el restaurant Vins i més a Gandia. Dimecres amb els amics del club de vins i dissabte a sopar amb algunes amigues i amic de la colla. Com sempre ens deixem suggerir per Rubén molt afable i atent. És d’aquestes persones que en saben molt de vins però que mai t’atossiguen ni et fan sentir ridícul si no coneixes un vi, i que solen oferir els grans productes amb una excel·lent qualitat preu.

Escric aquest post per escriure quatre línies sobre els vins que vam beure tant al dinar com al sopar. Dimecres vam beure Llorer d’Argent, un vi blanc de moscatell de la DO Valencia que va resultar fresc, aromàtic i certament interessant. Desconec si fa referència alguna als guardons fallers, ja que no he trobat cap web de relacionada. Com sempre, i si ve el meu amic Paco menys, no pot faltar un vi atlàntic, especialment de la varietat godello. No havia provat mai el A Coroa, un vi de la DO Valdeorras, amb totes les caràcterístiques típiques de la varietat. És un vi encertat, encara que jo personalment tinc altres preferències en la zona. El darrer blanc que vam beure va ser Finca Montico 2008 de Marqués de Riscal. Un verdejo de finca (curiosa l’etiqueta) que n’havia sentit parlar. Per al meu gust molt fresc, aromàtic i llarg. Molt recomanable si voleu un altre verdejo diferent (això sí, sempre ens quedarà el gran José Pariente).

El vi negre va ser tot un descobriment. La bodega Habla és a Extremadura, terra poc coneguda per la qualitat dels seus vins. Aquest projecte a gran escala va ser un referent fa uns anys, per la producció de vins de disseny i luxe. Amb la crisi el preu dels seus vins ha baixat fins el 50% i és així que vam tastar el Habla nº5. Aquest vi fa referència a la precisió de la música de Johann Sebastian Bach. Com bé diuen sobre el vi, és un vi elegant i amb certa estructura, balsàmic i sobre tot molt golós. Un vi molt bo que al preu d’ara és excel·lent però al d’abans realment abusiu. Per als postres vam pendre un un porto Quinta do Infantado LBV 2004. A mi, que cada vegada m’agraden més els portos, és un vi que m’encanta. Cal dir que he provat poques marques de porto encara, tot al temps.

Dissabte vam sopar també allí i vam beure un vi dels que en diem frikis. El chardonnay dels Spanish White Guerrilla. Aquesta sèrie de vins de varietals blanques són produits per Castillo de Maetierra en La Rioja!!! però clar, fora de la DOq Rioja, concretament és la indicació Vinos de la Tierra Valles de Sadacia. Aquest singular projecte ha tingut cert ressò a internet i diversos blogs han dit la seua. A mi que com sabeu m’agraden tant els chardonnays, les dos botelles d’aquest vi em van semblar realment interessants. Un vi fresc, amable, atractiu, ideal per a l’estiu i el millor el preu, baratíssim, però clar, com a vi friki que és, ja s’ha exhaurit fa mesos. L’altre vi que vam beure va ser un altre de Marqués de Riscal el Sauvignon 2009. Un vi amb tipicitat sauvignon, suggerent en nas i boníssim en boca. Ideal per quan hi ha molts comensals i gustos vinícoles diversos.

La sorpresa final me la va donar Rubén amb una copa de porto també de Quinta do Infantado LBV. M’haurà de perdonar, però ara mateix no recorde l’anyada, però va ser tot un detall que guardara una copa del seu dinar per a mi. Des d’ací moltes gràcies per aquests detalls tan significatius i el seu entusiasme envers el món del vi.