Segons sembla des dels anys 70 a les Illes Canàries sempre hi ha hagut un mercat diferent a la Península i per això també les publicitats no eren iguals. Les grans multinacionals mundials entraven ací abans que a la resta d’Espanya segons he pogut llegir en algun bloc.

Una cosa que m’ha sorprés hui ha sigut vore el temps a una de les televisions autonòmiques, no recorde si la pública. Donen les previsions per a cada illa i és curiós per ix un animació d’un ferri de Fred Olsen des de cada port de l’illa. Aquesta naviera és la més important d’ací i la que més ferris té entre illes. No havia vist mai publicitat a un espai com el temps, però sempre hi ha una primera vegada.

Els terratrèmols ací són relativament sovints (no és Japó) però jo no n’he sentit mai cap. És zona sísmica i volcànica. Hui hi ha hagut un fet que haureu vist a les notícies i ésl’erupció subaquàtica prop de La Restinga.

Estan molt preparats i l’alarmisme ací no s’entén. Només cal vore els futllets informatius que divulguen.

El que més m’ha sorprés de tot ha sigut la publicitat que fan sobre submarinisme a El Hierro. Es conegut entre els amants el busseig per ser un dels millors lloc on practicar aquest esport. Ara però aprofiten els lleugers terratrèmols com a reclam turístic. Curiós, si més no.

Per cert, si hi haguera una erupció volcànica considerable sota el mar, seria una cosa semblant a això:

On visc, la cosa no va millor. He demanat de posar ONO, i em van dir que al dia següent em trucarien, i així va ser. La sorpresa va ser quan em van comunicar que la instalació tardaria uns dies per problemes tècnics. D’això ja fa 10 dies i va per a llarg. L’última notícia és que d’ací una setmana o més a vore si ja saben alguna cosa.

De moment l’accés a internet el faig via mòbil i tampoc és perfecte, ja que use Pepephone, que usa xarxes de Vodafone i a la meua zona, no hi ha quasi cobertura, per culpa d’una antena que va caure fa ja més d’un mes. De moment també tinc internet mòbil a través de Yoigo, però per vore el correu i poc més.

Treballar al núvol (cosa que ja fa temps que feia) ací es torna realment difícil per no dir impossible. Mentre si passe per algun centre comercial que té wifi lliure, podré anar usant la wifi del telèfon per estalviar internet mòbil.

que no dure massa!

Com es pot apreciar a la foto feta des del meu terrat, ara visc on està tot més empinat!

Al fons l’illa de Gran Canaria que no tots els dies es pot veure. De fet, hui ha sigut un dia amb relativa claror.

Per cert, ací el soroll dels avions és quasi inapreciable!

Ací vos enllace un mapa que he crear que s’entenga millor.

View Aeroport TFN in a larger map

L’altre dia a Santa Cruz de Tenerife s’hi va produïr un mar de nubes a la capital, fet realment insòlit. Realment no era exactament això, sinó que era una conjunció de fets: contaminació, partícules en suspensió, sorra del desert i altes pressions. El resultat era això a les 7:30h:

Normalment a estes hores es veu l’illa de Gran Canaria, uns pocs núvols i el cel ben blau. La gent d’ací feia anys que no veia un fenomen així.

Per altra banda al Norte (ací difencien molt el Sur i el Norte) a El Sauzal, el mateix dia a les 19.30h de la vesprada feia este altre temps:

Sol haver boira a esta zona. El mar que s’hi veu és mar obert, la immensitat de l’Atlàntic, allà lluny l’illa de Madeia. Al fons de la imatge Tacoronte i una gran extensió de vinyes!

A banda, està fent molta més temperatura que de costum i això implica més sensación de calor, degut a la humitat habitual a una illa.

Per acabar una imatge de satèl·lit que he trobat d’un fenomen de Calima:

Una de les coses que aprens, i m’agrada molt, quan estàs lluny de casa és la riquesa del lèxic i les costum de cada lloc. L’illa de Tenerife, com diu la publicitat que fan, és un continent en miniatura, sobretot per els microclimes que hi trobes i això va lligat a la geomorfologia, y la vegetació, fauna…

El clima també es canviant, i normalment va vent i això ajuda a soportar les temperatures. Habitualment es pensa que les Illes Canàries són sempre primavera i bon temps, però no és així. I menys a l’illa de Tenerife. A La Laguna han passat un estiu amb núvols a diari, molta boira i plutja. Al sud, ha sigut més normal amb sol i calor. Des de que estic ací ja ha plogut dos dies, calor a manta, dies d’aire i un de molt de vent. Tot això a les rodalies de Santa Cruz. Dimarts mateix a La Laguna anava ben tapat, hui a Santa Cruz i a la resta de les Canàries, no es pot viure.

Això és l’aspecte habitual a l’aeroport de Los Rodeos. Hi ha molts núvols i sovint hi ha boira.

No conec a la gent que dirigeix l’arxiu, però siguen l’únic exemplar de música amb polifonia, farien bé de tindre-ho com un tresor i no com una cosa prohibida.

Quan he reflexionat esta setmana sobre el que ha passat, he pensat en l’escenari futur, en la major victòria electoral que hem tingut al BLOC mai a Oliva, en que quasi sóc regidor, en que a les corts hem entrat sobrats amb Compromís a pesar de les enquestes manipulades i malintencionades, però per damunt de tot, em quede amb les persones.

Tant la precampanya, la campanya de poc més de quinze dies i esta setmana han sigut de feina dura, molta amb pocs recursos, poca i bona gent, dormir poc i caminar molt. El meu turmell ha patit, però la família també. Mai li dediquem el temps suficient i en campanya doncs menys.

Però el que realment em porta a escriure aquest post són les persones que he pogut conèixer un poc més, tant d’Oliva com de fora i que per a mi és el millor d’estes setmanes. Alguns ja eren amics i amigues, altres simplement companys del partit, inclús altres només virtualitzats (i desvirtualitzats) gràcies a les fonamentals xarxes socials. A totes i tots gràcies per aportar-me noves coses a la vida, per trobar en vosaltres “nova vida intel·ligent” i disculpeu si vos he faltat o criticat en algun moment.

La política és més que interessant, per molt que alguns intenten apropiar-se-la o fer que no interesse gens ni miqueta, però la política la fan les persones i les que són properes al nostre projecte del BLOC – Compromís tenen la meua profunda admiració. Endavant i gràcies!

Entre unes coses i altres i amb l’ús cada vegada més del Twitter en detriment del Facebook  he estat deixant d’escriure al bloc algunes coses que volia escriure fa dies.

Com que ara venen vacances i la vida política es tranquilitzarà fins, almenys, dimarts o dimecres i tindré un poquet més de temps, oferiré un recull dels darrers vins que he tastat amb un preu raonable i que tal vegada puguen interessar al lector perdut que arriba al meu bloc.

Sens dubte un dels vins que més m’han fascinat últimament ha sigut el Sauvignon Blanc de Livio Felluga. Un vi blanc fantàstic, molt potent aromàticament i molt molt atractiu i que no deixaries de beure, perquè és llarg, fresc, amb el punt just d’acidesa que permet pendre’l per menjar, gairebé qualsevol cosa. No és barat,  uns 18-20€, però val la pena per a un dia especial. Un incovenient, difícil de trobar. Guardaré l’ampolla que em queda a casa!

Un altre vi que m’ha sorprés ha sigut el Blanc de Trilogia 2009. Una combinació de Sauvignon Blanc, Muscat i Verdil molt encertada, parcialment fermentat en barrica. Un vi seriòs, però que agrada a molta gent i amb sensació de millorar any rere any. Un preu excel·lent de 10€, però de limitada producció, per tant ben complicat de trobar. El vam tastar el dinar de Cinc Ceps d’octubre i ara ja n’he comprat del 2010, però encara està molt verd encara.

Les dos últimes recomanacions van ser la meua selecció de gener al club de vins que tenim amb els amics. Per una banda Ossian 2008 del celler Ossian. Un vi monovarietal de verdejo amb barrica, molt acurada selecció de raïms, criança i elaboració. Va ser recomanació de l’amic Juan i ha estat tot un encert. En nas és atractiu, i recorda a una mescla de fumats i fruita. En boca és llarg, el tipus de vi que a mi m’agraden, sensual, molt ple i molt agradable de beure. Crec que cal beure’l no massa fred. El preu de 21€, semblant al als altres tops de la zona de Rueda, no hauria de ser un inconvenient per a un dia d’alegria.

L’altre vi blanc ha sigut tot una sorpresa perque el vaig comprar quasi sense referència, però amb l’etiqueta del saber fer del cell Mas Candí. El QX Quatre Xarel·los és una frikada d’uns joves pagesos amb estudis d’enologia, com ells mateix es descriuen. És un vi produït amb aquesta varietat tan aromàtica de quatre parcel·les diferents i criats en botes de quatre tipus de fusta també diferents (vegeu l’explicació). És un vi molt sec, però gran i llarg en boca, un pèl secant, però perfecte per maridar amb peixos i arrosos. En nas sedueix per els fumats mesclats amb fruïta madura. Un vi excel·lent a un preu interessant de 15€. Tinc ganes de tastar la resta de vins del celler, segur que val la pena.

Un altre ratet escric sobre els vins negres que m’han impactat darrerament.