Començar l’any amb bon vi. [Setmana 1]

Juvé y Camps Millessimé 2011

Començar l’any amb bon peu vi és important. El primer vi de l’any ha sigut un cava. Tocava brindar amb bombolles (diuen que dona bona sort). Per al dinar de Cap d’Any vaig triar un dels meus caves preferits: Juvé y Camps Millesimé 2011. Un cava 100% Chardonnay, Gran Reserva. Sensació de potència, el vi guanya la partida. Molt fresc i atrevit. Molts records al cap, algun d’aquest musical. Òpera? no és allò que més escolte… Mozart al cap. La primera música que em ve és l’obertura de Le Nozze di Figaro. Repasse mentalment la llista de hits i obertures d’òpera… Rossini!! La Gazza Ladra. L’he tocada diverses vegades… estaré suggestionat? Tal vegada… l’ostinato de corxeres de la segona part són les bombolles! Desconec si Rossini bevia xampany. Tanmateix, no en tinc ni idea de cocteleria però hi ha un còctel que s’anomena Rossini, a base de vi escumòs (generalment prosecco) i suc de maduixes. Casualitat? Caldrà fer recerca.

Sovint es diu que les bombolles són per celebrar i no seré jo qui ho negue. La conegudíssima Libiamo ne’ lieti calici de La Traviata o el Brindis de la sarsuela Marina generalment s’associen a les bombolls. Brindar amb xampany o cava és el què té. Però a mi mai em ve al cap això… els ritmes ternaris d’ambdues (Arrieta va copiar Verdi) de tipus vals, no em donen sensació de continuitat. En canvi, el bambolleig en la copa quasi sempre és continu. M’inspira més una música frenètica… Bebop! Entre els més escoltats, la meua memòria de seguida troba Be Bop d’Arturo Sandoval.

El frenesí de bombolles segueix però la temperatura puja una mica, més aromes i el vi va canviant. És molt suggerent la idea de música non stop però més delicada que el bebop. Evocacions a Bach… però què? Bombolles en la 3ª variació Canone all’Unisono de les Variacions Goldberg. Ep, la versió de 1981 de Glenn Gould: amb el piano és més amable. La bambolla d’aquest vi és molt fina i acurada. Aquest vi em recorda molt a Bach, però Bach alla Gouldiana…Notes i més notes i un broll de so t’atrapa. L’Allego final del Concert nº 2 per a tecla i orquestra (BWV 1053)… final llar, regust amarg… perquè s’acaba. “Tot lo bo s’acaba” que diem per ací.







Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: